Bon dia,
Ací teniu sis llibres que considere claus per a desenvolupar l'esperit crític i la democràcia popular sense renunciar al diàleg per a afavorir l'esperit emprenedor i la creació d'una societat més lliure, creativa i educada en valors per a la llibertat, la justícia, la solidaritat, l'obertura al món, l'esperit universalista, l'educació per a la pau i la no-violència en qualsevol de les seues formes de llenguatge (verbal, no verbal, gestual, artístic...), i la formació de persones lliures, això és, d'hòmens i dones que es fan càrrec del seu ús de la llibertat.
Deterring Democracy (Noam Chomsky, trad. cast. : El miedo a la democracia). El vaig llegir als 21 anys gràcies a un company de Magisteri que me l'ensenyà. Era un devorador de llibres i me'n presentava o comentava de rars però amb idees noves i interessants. Té traducció castellana. Molt interessant, sobretot si sabem traslladar lo que allí denuncia... al País Valencià, Espanya i altres llocs del món o, fins i tot, a la nostra actitud diària.
La mentira en la propaganda política y en la publicidad (Guy Durandin). Molt interessant. Escrit per un home que fou testimoni de la manipulació en un camp de concentració. Quan arribí a eixe punt, em vaig riure. Tenia uns 27 anys.
La desinformación, una manipulación del poder (Roland Jacquard). Un altre tresor, per a persones que els agrada tindre accés a la informació veraç i a fer de la seua vida un temps per a donar exemple d'honradesa als altres. La versió castellana, ja que l'original és en francés, té un apartat dedicat al referèndum de l'OTAN (1986) que no té pèrdua. Llegit quasi al mateix temps que l'altre.
El príncep (Maquiavel). Un clàssic. Molt interessant per a jóvens i persones amb ànsies de llibertat i de formació per a convertir-se en persones lliures. El vaig llegir quan en tindria 28, poc o molt.
Aprendiendo a vivir (Tomás Castillo Arenal, www.tomascastillo.com). Possiblement no el recomanen la gran majoria dels polítics. Posaria en qüestió l'esperit amb què moltíssims polítics ens han tractat de vendre la ley de dependencia, la qual, en el seu títol original (en castellà) inclou el terme autonomía, com ben bé manifestava una vegada Tomás Castillo a la revista CuerpoMente, fa més de quatre anys. Em va impressionar, com els altres de la llista. Escrit per un home de principis, tolerant, optimista i creatiu.
Handbook for the positive revolution (Edward de Bono, trad. cast.: La revolución positiva). Un altre llibre que resultaria molt incòmode per a moltíssimes persones del món de la política. L'autor, polifacètic, és u dels cervells actuals en el món de la creativitat. Ja s'està fent esta revolució, com ben bé ho podem trobar en obres com les dels microcrèdits concedits pel grup Grameen, encapçalat per Muhammad Yunus, Nobel d'Economia en el 2006. El vaig llegir als 38 anys. Molt interessant. Només hi ha un punt qüestionable, almenys, científicament: les persones som altruistes per naturalesa (es va demostrar, en el 2010, en Alemanya, amb xiquets menors de 24 mesos). D'acord amb les línies d'actuació actuals però escrit en 1991.
Pídeme la luna (Rosetta Forner). Es tracta d'un llibre escrit per una dona sense complexos i assertiva, ben lluny, com ara, en el món de la sexualitat, del paradigma romàntic i clarament oberta a les relacions personals entre persones independents. Pel que fa a este llibre, entre altres coses, ens exposa un llistat interessant de frases típiques de les persones, atenent a la seua forma de ser i d'actuar. I tot, amb la intenció d'obrir les portes als lectors per a desfer-se dels condicionaments, a través del coneixement del llenguatge amb què es dirigixen les persones amb què coincidixen en el dia a dia (i el del lector!). Estes llistes, com també les preguntes que acompanya, el fan una joia i original si el comparem amb altres obres publicades per altres autors, ja que és un punt, el llenguatge verbal, en què Rosetta s'endinsa amb un interés especial. El vaig llegir en el 2009... i no me'n penedisc.
Vaig nàixer en 1971 i intuïsc que anem a tindre un govern valencià molt desllavassat, desqualificador, conservador i que no afavorirà la creació de les escoles privades no elitistes, ni el compromís ciutadà, ni una ràdio i televisió valencianes divulgadora del patrimoni lingüístic i cultural valencià, ni una educació per a la igualtat (tractant a les persones amb discapacitat com ho fan amb les no heterosexuals), ni tampoc una coeducació que promoga les relacions sexuals interdependents i, per tant, més enllà del paradigma predominant, el romàntic, que tan clarament denuncia una escriptora valenta i valenciana, Rosetta Forner, escriptora non grata per a persones que preferirien llibrets per a passar el temps tombadets en el llit esperant a què el Pare Estat o la Mare Generalitat els ho donara tot, bo i fet.
Malgrat això, sóc optimista: crec en la capacitat de les persones per a portar les regnes i crear grups socials autogestionaris o, fins i tot, de línia oberta a formes d'organització i de models de vida alternatius (no necessàriament antisistema ni contestataris), sense necessitat de combregar amb els de les persones que estan en el poder ni amb el pensament majoritari o políticament correcte.
Estic agraït a tots els mestres i a totes les persones que m'han ajudat a arribar ací i a les persones que fan possible que visca amb sentiment de llibertat allà on elles són.