Indistintament que hi hagen persones que fan la seua vida d'una manera diferent a la més habitual, per a mi és un goig poder estar amb elles i, al mateix temps, experimentar eixa sensació d'harmonia que u sent, com també ho faria si escoltara una cadernera enmig d'un bosc on abundara la diversitat.
I és que, com comentàvem adés una de les futures compradores dels dos barrets (bibliotecària) i jo, quan una persona s'accepta com és, no fa falta anar de prepotent per la vida, ni dedicar-se a fer un màster per a telepredicador, ni estudiar oratòria de cara a les eleccions o, per suposat, per exemple, portar un imant en la butxaca per allò de l'efecte imant, en el camp sexual.
Sembla que ens movem de manera natural, com si les cames no pesaren, ni els anys, ni la nostra singularitat. Simplement, estem volant, flotant. Si veieu alguna vegada a un pardal, voreu que si s'acosta al riu, potser decidisca beure un moment, de la mateixa manera que nosaltres (materialment o amb idees, "bevem" de lo que vivim). Això sí, si ens agrada, per descomptat, perquè si u sospita que es cremarà amb el foc, simplement, ni s'acosta...: ja és prou savi com per a tornar-se a arrimar al perill, per exemple, si està fent una paella, tot un símbol, com l'ensalada, de la diversitat i del pluralisme.
En eixe sentit, i parlant sobre la diversitat, és tan important per a mi com que en una paella hi hagen molts ingredients. I això ho podem traslladar a l'arc de Sant Martí que fa possible que uns passegem per la ciutat amb pantalons curts i altres amb llargs. I hi ha qui, a més, ja ho fa amb samarretes d'estiu, ara que ha començat un maig realment valent.
I si, a més, no tenim por al ridícul perquè anem així o aixà, però sí tenim vergonya (dos coses ben diferents), ja podrem portar un barret de llaurador, un barret cordovés, una barretina, o un barret asiàtic (o cap de totes estes opcions!), que serem prou intel·ligents i prou humils com per a tindre clar que, per damunt d'estos xicotets detalls, està el pluralisme, el fet que cada u puga cantar, com la cadernera enmig del bosc, la seua vida, lo que més li agrada i, a més, que si accepte que tu també pugues manifestar-te sense que ningú dels dos fem ús de la violència, estarem afavorint un estat democràtic que moltes persones estem lluitant perquè existisca, de paraula i de fet i, com solem dir algunes persones (ben poques, si fem la prova del cotó), des de casa, des de la nostra mateixa casa..., fent que siguem el motor, l'exemple que afavorirà que altres persones diguen "Esta persona és honrada, no dóna gat per llebre. Tracta de fer la vida atenent a uns valors i té la ment oberta, està disposada a dialogar, 'no és un torrat'...".
Afegiré que aconseguiran els dos barrets, esta bibliotecària i una altra companya seua de treball, però lo que més assoliran, possiblement, és sentir-se felices de ser com són, indistintament que una haja triat comprar-lo per motius espirituals i culturals i l'altra per a guanyar una miqueta d'ombra i, per exemple, passejar en bicicleta, com em comentaren.
I és que qui és feliç no necessita competir i, a més, té amistats reals, sinceres, d'estes que no tracten de fer ombra a ningú... i sí, en canvi, de col·laborar en la creació d'un món millor i ficant cada u lo millor.