Molts dies a l'any raone amb un amic clarament assertiu, amb una fortalesa i unes ganes de ser, de fer i de viure, com també de dirigir la seua vida i d'escriure-la, que també trobe en altres persones i llocs. Té una espenta que em fa viure i ser jo, de llegir per a forjar-me i d'avançar amb la confiança que el demà serà millor.
En eixos instants, però més en el moment en què li arriba a u eixa espècie d'inspiració, inesperadament, que li indica que la confiança personal és lo que realment mou muntanyes i les tomba, és quan u vota blanc o nul i està fort d'esperit, amb alé i sense estar pendent del què diran, ja que lo que li val és una cosa entranyable: fer la seua vida..., escriure-la, com solem dir de manera simbòlica.
I dedica el seu temps lliure de manera realment lliure, treballa en lo que li agrada, projecta el futur cap a lo que li fascina (i ja fent-lo de la mateixa manera que el llaurador ho fa amb l'arbre) i dina lo que dina... I, això, sense deixar de fer la seua vida amb una confiança alta en altres persones que compartixen valors i molts punts en comú, com també el sentiment i l'alegria de ser independents. És com si la cançó Up with people li eixira i, de sobte, trobara un espai de moviment, de credibilitat, de garantia, de fe en el demà i més coses que les paperetes, els mítings i altres persones no pogueren fer amb ell.
Estem parlant de persones independents i obertes a la generositat, però també a l'assertivitat, a la confiança en u mateix, a construir la seua vida de manera renovadora i constructiva, en consonància amb lo que volen, amb les seues il·lusions i els seus projectes vitals. I com que això no està en els programes de cap partit, perquè no dóna vots, però sí en el llibre que escric dia a dia, com a escriptor actiu, assertiu i amb fe en mi i també en el demà, sé cap a on aniré: a escriure lo que em motive, com també a fer una lectura pràctica després d'una tria lleugera (açò m'interessa, això no)...
I faré més coses que u aprén amb el temps, amb relacions humanes de qualitat i amb persones que tenen una qualitat de vida alta, sense necessitat de ser riques, ni famoses, o d'eixir en la tele o en la premsa, ni de pagar un bon grapat de maletes per a accedir a alts càrrecs: fan els seus camins com el llaurador fa el camp, amb la suor i amb ganes de viure i d'avançar amb al·licient, amb alé...
Cavallers, ací al pa pa i al vi vi. La confiança personal, com l'educació, comença en casa..., no en els polítics que ens demanen el nostre vot. I això ho dic ací, perquè dic lo que crec que he de dir... I tindre un ventall d'amics en diferents sectors i que veuen les coses de manera optimista mentres treballen i t'informen de lo que no sol eixir i, per exemple, estan en camps que es podrien interpretar com molt fiables, com una espècie de termòmetre, és quan u pensa que va per bon camí i que, ara sí, el camí l'està fent ell. I en ell es trobarà a persones diferents, n'aprendrà i amb algunes compartirà un temps interessant, productiu, pràctic, genuí i, alhora, compartirà lo millor...
Finalment vos assegure que les persones de què parlava adés ni són tímides ni arrogants... Simplement són com són i... optimistes, constructives i forjadores de la seua vida.