Després de...

Després de...

Després de quaranta nits,

setanta dies.

Després de viure arrupit,

visc alliberat.

Allí, allí, allí és on vaig.

No m'atura ningú.

Vaig on vull.

Sí, allí, allí, allí és on vaig.

Vaig a per un bolígraf, ara,

després, a per un ordinador amb teclat

(ja reparat, com alguns en una biblioteca pública).

Sí, allí, allí, allí és on vaig.

Tinc carta blanca, cartes de grans amics

i correus... sense ser carter.

Viatge per Internet...

Si vols acompanyar-me,

sàpies que jo marcaré el compàs,

el llapis i el retolador de color.

-- Dius que també et fa marcar el teu compàs?

-- Sí.

-- Fantàstic! Ja en som dos!

-- I conec més persones així.

-- Vinga! Anem a ballar!

-- D'acord.

Sí, allí, allí, allí és on vaig...

que la vida són quatre dies

i val la pena anar allí...

Quin plaer de vida!

-- On?

-- En la sala de ball.

***

Per a ballar, en qualsevol cosa, és imprescindible dir-li al pa, pa i al vi, vi. És a dir, tindre les coses clares: què volem. Només així, ens arrimem a l'altre i... comencem!

I, així, ens acostem a la literatura, a la música, a la jardineria, etc. O a tombar-nos una miqueta o a dormir com si estiguérem somiant amb els angelets.