Els meus somnis es faran realitat.
Ja no em sent lligat, ni ho estic, a cap familiar i, a més, m'acoste a ells amb llibertat, com el pardal de bosc que tria el lloc de la natura on més li fa goig estar un moment.
Considere que em compensa molt tolerar-los, als familiars, com són.
Trie compartir el meu temps amb persones de línia progressista, amb les que considere de ment oberta, comprensives i amb compassió i ganes de viure i de fer, des de la llibertat,... els somnis que tenen en el cap i que els espenten avant, moguts pel desig de ser lo que s'han proposat i d'arrimar-se més a altres persones que els inspiren confiança tot i ser desconegudes o que ja coneixen.
Porten una manera de ser diferent i que m'agrada un muntó: no donen perquè l'altre els haja donat, ni per qüestió d'intercanvi just. I, aleshores, ¿què hi ha entre eixes persones i que tant m'agrada i trie fer, des de la meua llibertat? Doncs, una confiança vivencial, allò que fa uns dies llegia en un llibre, ¡Buen camino!, un moment en què u li manifesta a l'altre (de paraula o amb el fet i amb una paraula o més, ¡i des de l'ànima!), que li ho dóna perquè vol (sense condicionaments ni obligacions mentals o suposades regles de conducta correcta) i sense esperar res a canvi, com qui ho dóna a fons perdut.
¿Estrany? ¡No!, ha sigut ben comú, i té molts anys, esta manera d'actuar. Passa que no està tan present, però és una més dins del panorama.
Així, l'altre dia, una amiga molt íntima em deia com vivia ella en la parella. I en un moment, li vaig comentar: "Sí, que, per damunt de les superficialitats, com dius tu i, en lloc de buscar el teu tros, cada u sap que l'altre és com una ceba: que pots tallar-la però mai del tot. Vull dir, que l'altre no el coneixeràs mai del tot i, a més, per damunt de la seua forma de ser, l'acceptes de manera incondicional.
O siga, que, ni tan sols són 0,5+0,5=1 sinó 0,7+0,7=1,4. ¡Fixa't!, ¡m'ha eixit espontàniament!: ningú dels dos serà mai perfecte i, en canvi, accepta a l'altre perquè els unix més que eixes diferències: l'Amor, per això fan 'més que una taronja'...".
Tenia ganes de parlar de coses així, no trivials, i de poder-ho fer amb una persona que, obertament, em manifestara lo que ella entenia per parella. I trobàvem que, malgrat viure dos formes de vida diferents, la d'un fadrí i la d'una persona que viu en parella, ens unia eixa visió solidària de la sexualitat i, per tant, moltíssimes coses.
I en eixe tema, i en més, planejava una idea, malgrat que no eixí en tota la conversa, de potser més de tres quarts d'hora: un altre món és possible. I la sexualitat sexi i renovadora i constructiva, n'és una part més. M'agrada eixa forma de viure-la.