¿Què vos ha paregut allò de la senyoreta Espa...lanes? Home, això té una cosa positiva: ara ja sabem com parla. No sols amb la llengüeta i amb la boqueta tan preciosa que té i de cara al vulgus sinó, a més, com fan moltes ppistes (papistes, no, pepeistes...).
Com diria u que jo conec: "Ahora te conejo". ¡I què tranquil·leta estava en l'ajuntament del cap-i-casal!...
"Per no frenar, al final de la corva, a l'hospital vares anar..." . I sort que vares eixir sa i estalvi, ben guarit...
"¡Viva Valencia en fallas y la madre que los parió!". I el pare també, que ací no fem discriminacions, ¿eh, cavallers?
Ací qui es moga, i amb eixe valencianet ben fi, també eixirà en la foto. Ací no passa res, amics i amigues.
"¡Viva Valencia, Gloria a Dios en las alturas y un Besito a la bendita Senyera de tó quisqui!"
¡Ai, no sabeu com m'he rist després de llegir això de "tó quisqui"!
To er mundo é güeno, ¿eh?, Santa Rita. Ella sí que ho farà possible (la santa, vull dir). I també les persones que el parlem, com aquell que diu, les vint-i-quatre hores del dia (és un dir) i que el llegim i l'escrivim... més enllà de "Jaume I, la Senyera i el Palleter", com cantà fa anys Paco Muñoz. Em vaig riure de la ironia sana del cantant i cantautor valencià. I les que, com a mínim, no el discriminen ni el menyspreen, també: ací tota pedra fa paret.