Fa molt de temps, en un país més aïna pròxim, hi havia un vídeo que captivà un dia a un videoaficionat internàuticament. Aquell dia fou un... una passada: ¡quasi res portava Internet!
Mira què trobà:
https://www.youtube.com/watch?v=rmCpOKtN8ME
I, com que ballava i s'ho estava passant la mar de bé, decidí girar full i, en lloc de tornar a deixar les manetes en una altra banda, posar-les a viatjar per una música que li omplia l'ànima:
https://www.youtube.com/watch?v=zVECcs3jkyE
Ja no buscava alliberar a la mare pàtria, ni parlar finolis (o sea se, coent),ni fer i desfer com un matalafer, ni fer lo que faria que els altres estigueren contents i a gust, o que no alçara pols ni remolí. O, com podríem dir, allò de la imatge d'empresa.
I com que ja tenia claret (i ben claret) que ell feia la seua vida, que la vida li pertanyia i que li agradava ballar, una de les coses que feia... era imaginar-se un dia que s'ho passà superencantadíssimament amb un ballador professional... ¡Ai, quanta força moral i ganes de viure i quin amor per la vida i pels seus familiars més pròxims i amics sentia en el seu cor! ¡I què concentrada tenia la caboteta, en lo que realment li interessava per a fluir!... ¡Maria Santíssima, qui ho anava a dir!
I ben lluny, molt lluny, i tan lluny que no s'hi veia, hi havien altres formes de viure amb les quals no es casava ni per l'església ni pel jutjat...
Aleshores, en el moment més inesperat, escoltà una frase que deia... "I'm happy again"...
I no era la primera ni l'última vegada: estava fluint de la vida...
Aleshores, digué: "Tot seguit teclejaré 'Publicar' i... alçaré este document". I així ho feu.
I conte contat, conte acabat.