Hi havia una vegada una rabosa que volia arribar a on fera falta costara lo que costara. De primer vestia amb una cueta que li servia per a desempellogar-se de les mosques, com si fóra un cavall. Ja se sap que allò de l'acting as if... ("actuar com si...") es pot aplicar a tots els camps de la vida.
Així, un dia, se'n llevà una: ara volia ser un gran pare, com Déu mana, i això passava per dir que si Catalunya poguera votar en un referèndum que... no faria fi i, a més, que... "¡Os queremos muuuuuuchoooo!".
Uns mesos després, quan ja estava tota una colla unida a una altra i, així, successivament, en Madrid, va dir que som més papistes que el Papa (però, és clar, amb paraules per a arribar "a la gente" que vol marxa)... i ens feu una mostra de com descuetejar-se del federalisme i d'una opció creativa d'organització d'estat...: llarga vida per a la llengua "casti... za" de Don Quijote. Per alguna raó, el senyoret de la cueta era de l'altiplà... No digué res sobre què s'havia proclamat també en eixa plaça, menys d'un segle arrere,... una república, com en altres ciutats de l'estat.
I ahir, va, i, coses de la vida, u podia llegir lo que ja intuí des del dia de "la madriada": li "molava" ser monàrquic. A més, com molts afiliats ja estaven on ells volien...
Ara, podeu estar segurs que una persona que em sembla de pensament lliure, com Iñaki Anasagasti, qui té un escrit interessant sobre l'origen de l'himne carlista, podria escriure: "Ahora, a hacerse beato, un meapilas del Papa." O, com va dir un avantpassat meu en 1931, quan s'acabava de proclamar la II República, i no precisament en una tasca, sinó en una ciutat: "¡Ya se oyen las pisadas del Rey Carlos!".
¡Quina sort té u, de tindre criteri propi, d'haver tingut molt d'interés per pensadors lliures, d'haver connectat i compartit temps amb persones de més de 85 anys, durant els últims sis anys, i de tindre una xarxa amb hòmens i dones amb amor per les minories, per la diversitat cultural i per una organització "creativa" de la casa, de la família, de qualsevol grup social, dels partits, d'un estat i del món! ¡I quina sort d'haver connectat i compartit temps amb persones de diferents cultures i amb un criteri propi i que no fan com la rabosa sense cua..., tallar-se-la a la vellesa, perquè fa més fi i ara s'estila!
Per tot això, m'atrevisc a dir que... ¡d'ací a quatre dies, tindrem un president de govern de línia oberta!
"On?", em preguntaràs.
"On hi haja llibertat!", et respondré.
I, si vols, et convide a llegir el lema de B. Franklin, traduït del llatí: "La meua pàtria està on hi ha llibertat".
I conec llocs on n'hi ha, de llibertat. I també línies de pensament i persones o llocs on la promouen. Per això, puc estar tranquil que puc escriure amb llibertat. Com molts amics meus, entre altres persones, amants de la cultura, del pensament lliure i de la creativitat... i més. Alguns foren mestres i viuen. N'hi ha que ho són, amistats, des de fa poc. I uns altres són familiars, però com si fóren amics, perquè l'amistat no entén de sexe ni de lligams socials. L'amistat és l'amistat.
A tots ells, els dedique este escrit.