Fa molts anys vaig llegir un escrit amb frases o comentaris de Gandhi que em feu vore les coses d'una altra manera. Deia que el valor no està en buscar lo fàcil, juntar-se amb els amics, sinó en la cerca de la germanor per mitjà d'acostar-nos a les persones que no pensen com nosaltres i, així, dialogar.
La tolerància, el diàleg, les relacions humanes amb persones diferents a nosaltres i, òbviament, disposades a raonar a bones i a posar les coses damunt la taula i buscar punts comuns, és com quan li preguntem a una persona de què li agrada parlar i quins són els temes pels quals té una atracció, un interés especial. Si trobem un punt de coincidència podem anar molt lluny, ja que el mèrit no està en criticar a l'altre (i d'això, crec que hi ha un llibre molt interessant que recomane, La revolución positiva, d'Edward de Bono, ed. Paidós, una de les persones que més està fent en el camp de les noves tècniques de creativitat*).
De Bono, per exemple, exposa una idea que em sembla molt important: per cada crítica, tres propostes constructives, és a dir, que afavorisquen (en el cas de les relacions humanes) la convivència.
O promoure tot lo que afavorix la manera de relacionar-nos i de funcionar el món en els temps que vivim, és a dir, atenent a la societat de la comunicació, la qual, des del meu punt de vista, estic segur que ens farà més humans, més generosos i amb un esperit més liberal, més permissiu, és a dir, més obert a l'àmbit més directe, més pròxim, com també al món.
Que u llija que, per exemple, un important càrrec irlandés, en una entrevista de hui en el diari Irish Independent es mostra clar i comprensiu, malgrat la seua condició de catòlic, amb la celebració d'un referèndum sobre les parelles del mateix gènere i que ens faça la sensació (a partir del vocabulari emprat) que tenim al nostre costat a una persona de ment oberta, és una cosa que agraïsc, com altres persones que conec, interdependents.
I ja no és qüestió de si ací la família té molta importància o no i que allí s'han escampat pel món, molts irlandesos, perquè, en acabant, u troba que mantenen lligams amb la terra d'on nasqueren els seus avantpassats o que, a més de sentir-se (com era el cas d'un resident en Estats Units) tant americà com irlandés, proposen que es donen facilitats per a participar...
¿Tenim valors diferents? ¿Com ens pot influir el coneixement d'una cultura diferent a la nostra o el coneixement de persones del món, no sols en el nostre sentiment i la nostra situació de nascuts en, sinó de germans de? Perquè, com escrivia en 1975 Pere Riutort, com més valencians o catalans o balears ens sentim, més universals serem. ¿Com s'explica això? Crec que la clau que ho resol és que l'estima per cada u de nosaltres fa que ens obrim a l'altre... de manera humana, amable, generosa, fruit de la confiança.
Aleshores, quan eixa autoestima, la sana, sorgix, és quan podem comprendre, per exemple, que un cantant valencià com Dani Miquel (l'Alcúdia), en plena actuació musical diga "[el valencià]... ¡el parlarem ací!". I que, quan el veus cantar, trobes que es pot fer campanya a favor d'un punt que ens interessa i fer-ho, la promoció del valencià, fins i tot, amb esperit constructiu i amb l'autenticitat que estes persones, les que s'obrin a la tolerància, tenen en el seu dia a dia.
Per tot lo que hem comentat fins ara podem comprendre el motiu pel qual cooperen, agermanen i tracten de crear ponts i vincles, amb la qual cosa, guanyen qualitat de vida... tant l'emissor com el receptor. És lo que ara diem "guanyar-guanyar". Sens dubte, una altra forma de viure i de concebre el món de les relacions humanes.
* El llibre, si el voleu llegir en anglés, el podeu buscar per Handbook for the positive revolution. Està escrit fa més de vint anys.