Sí senyors. Ni borbons, ni azanyes: lliures.
A persones vinculades al món de la política, com ara, Mònica Oltra, disposades, com aquell que diu, a tirar un xavo a l'aire per a vore què fan o preguntar-ho al primer que passe pel carrer, els podem dir lo següent: lliures.
Perquè només quan u és lliure, es deixa d'estar de bufes de pato i posa el sentit comú per davant de tot. Que no, senyoreta, que el pensat i fet no té res a vore amb el dicho y hecho castellà. I això, per a saber-ho, ha sigut necessari escoltar a valencians que m'exposaven la seua interpretació d'eixa frase tan valenciana i comparar-la amb texts formals en què apareixia la castellana. Vegeu https://saptelandia.webnode.cat/news/pensat-i-fet-estudi-de-lexpressio-/.
Ara encara signareu amb el dimoni... A vore si lo que esteu fent és un lerrouxisme per a fer vots per si de cas hi haguera possibilitat de no guanyar-ne tants com els que m'agradaria... ¿Qui ha dit que un partit en minoria no puga ser qui desempate? ¿On s'ha vist a persones que podent traure-li més partit hagen renunciat, per exemple, a tindre les claus? ¿Faries lo mateix, Mònica, si tingueres l'oportunitat de no continuar pagant una hipoteca? ¿O és que un pacte amb Podemos no seria una hipoteca... política?
Si és així, no esperes el meu vot. Porte votant nul des del 2004, quan dos partits, PP i PSOE feren tot lo possible (i ho aconseguiren) per a que una candidatura basca no poguera presentar-se a les europees perquè explicitament no condemnava a ETA. ¡¡¡També explícitament no heu condemnat la borratxera de l'alcaldessa!!! ¿No sabeu com parlar un llenguatge no populista o políticament correcte? ¿On heu deixat la gosadia? ¿Renunciaríeu a ser els amos de la vostra vida?
¡Vinga, va, Mònica, que els nanos es xuplen el dit, però, quan u és major d'edat, no és quan té 18 anys legals, sinó quan té la gosadia de viure en llibertat i d'atrevir-se a saber!
¡Que impopular és dir que tots som ignorants, com deia Sòcrates per mitjà de les seues converses obertes!
¡Quanta por teniu!
Jo, no m'acollone mentres escric estes línies. Ni després. No em tremola la mà. Simplement porte les regnes i no estic disposat a que ningú em condicione... a més de no estar disposat a pagar cap hipoteca electoral a una candidatura que semblaria actuar com una prostituta respecte als seus amos... (llevat de les hetàires, per exemple, del Colectivo Hetaira). Ja n'he pagat moltes...
Per això ara dorm millor. I tinc el cor alegre i el cap fresc.
I... gosadia. ¡Ah, i moltes ganes de viure lliure, sense borbons, ni azanyes, ni... nanos que estiguen disposats a ballar-los al ritme de la cançó, siguen valencians com Mònica o siguen del més enllà!