Fa uns anys, un amic em deia la frase que encapçala este escrit: "Només llig lo que m'agrada". I anit, en plena tranquil·litat i buscant com podia millorar de cara als pròxims anys i tot, la vaig escriure en una llibreta.
Llegint lo que ens agrada, fem un filtre molt interessant. I si, a més, el fem de temes i d'activitats que sí ens fa goig tractar o realitzar i que, igualment, ens fa possible que tinguem la ment tranquil·la bona part del dia i que, per exemple, puguem fer una vida semblant a aquella del lema benedictí "Prega i treballa", més conegut com Ora et labora (que cap persona mínimament versada en l'estudi de lo que afavorix la creativitat, posarà en qüestió, ja que inclou temps per a la vida interior i temps per al fer, això és, per al ser u mateix i per a actuar), tenim un model de vida que crec que és de lo millor que ens podem trobar: la vida creativa.
Els frares treballen molt en comunitat i li trauen suc. I s'organitzen en un sistema que un amic meu qualificava així: "Això és comunisme pur: ahí cada u fica lo millor d'ell mateix i en acabant ixen coses inimaginables". L'amic havia visitat una volta, com a mínim, el Monestir de Montserrat (Catalunya) i té un amic íntim allí: Josep Miquel Bausset.
Quan un dia li comentí la quantitat d'entrades del frare de l'Alcúdia, em digué, mig rient-se: "Això de l'Ora et labora es veu que va molt bé!".
Si fem lo que ens motiva, lo que ens empeny, lo que considerem clarament favorable a la nostra claredat mental (perquè no ens posa en estat de tensió), donem un pas molt important. I una de les formes, al meu coneixement, intel·ligent, és agafar un full, una llibreta o l'ordinador, per citar tres materials, i anar escrivint "Quines emocions em donen corda?", és a dir, de què m'agrada parlar i que, mentres parle, em fa estar en una espècie de núvol o flotant, tranquil i amb la convicció que no em pertorbarà la nit ni el dia. Això, per a començar. I, després, passar a l'acció, a fer-ho realitat, com qui adopta un model de vida (quan ja l'ha estudiat) i el posa en pràctica.
A vegades, podríem dir finalment, no cal llegir tant sobre fòrmules màgiques, manuals d'instruccions, ni assistir a xarrades de famosos i sí, en canvi, tindre amistats amb persones molt creatives, amb tot lo que això suposa. En eixes situacions, no sols confiem en nosaltres, sinó també en més persones, en el futur i en la capacitat del ser humà per a crear la seua vida i viure-la, sanament, en comunitat, en relació amb la societat i entenent per viure en comunitat com viure més enllà de cada u de nosaltres.
Òbviament, un esperit obert, ho afavorix... ja que és sinónim de confiança...Per això, les societats que millor valoració tenien en grau de felicitat, segons un estudi publicat fa poc a nivell mundial i que figurava en el diari La Vanguardia setmanes arrere, eren Estats de tradició luterana o anglosaxons..., és a dir, del cercle en què la idea de llibertat, a hores d'ara i tot, va molt unida a un exercici real de la democràcia i de la confiança en les relacions humanes, a l'obertura a idees noves o a la participació alta dins del grup o a nivell social, fins i tot, quan el grup és heterogeni i l'integren persones que dominen caps diferents o que tenen habilitats distintes i que, no obstant això, es respecten molt, somriuen molt i en els quals l'humor positiu està present.