Hi ha una manera de predicar amb l'exemple, i és, simplement, passar a fer-ho. És allò de dir-li al pa pa i al vi vi, de la mateixa manera que si sabem que un determinat peix compté Omega 3 i en busquem per a la nostra salut, no en triem un altre, sinó eixe. O que si volem menjar un plat que ens fa un pont de plata un dia o perquè ens agrada, el triem..., però no un altre. I així, successivament.
Doncs en el dia a dia passa igual: si una actitud ens agrada i considerem que ens resulta profitosa a la llarga, apostem per eixa, de la mateixa manera que l'apostador ho fa pel cavall que creu que guanyarà. I, encara que no ho semble, a poc a poc comença tot a notar-se, de la mateixa manera que quan u ja porta un temps escrivint, ja li ix una redacció de bona qualitat i personal i, després, una que continua millorant i incorporant elements que la fan més pròpia i amb esperit únic. Així és com naix allò de dir "Té un estil propi". Els meus amics tenen una manera d'escriure seua, els agrada crear-la, construir-la, desenvolupar-la,... no seguixen directrius de ningú i els fascina la idea de ser independents, de viure sense ningú que els mane i són persones d'acció (intuïsc que per la seua claredat mental, perquè no són activistes...).
Però, en el camí, cal deixar-nos ja de roses o de si "Este és molt bonic", que si "¡Mira quina corbata porta!", "Quina gràcia té per a parlar en públic!", o "Quina elegància té en les formes!"... Allò que em val, com a prioritari, com als meus amics i a les meues amigues, és que u cree la seua vida, que siga assertiu, que si vol una botifarra, en demane una i no es deixe portar pel cant de ningú. És fer la seua vida... com qui té clar que la vida li pertany, que la porta avant amb eixa fermesa i claredat mental que li permet actuar amb eficiència, deixant de perdre temps i energia, fent en el temps lliure lo que li motiva (parlem del temps per a la creativitat), que aprenent avançarà i ho fa (cada vegada més) amb la companyia de la saviesa.
I tot, perquè podem aprendre de tots, però amb la idea de conrear finalment un estil personal, únic, de la mateixa manera que la vida, com a resultat de tot lo que progressivament fem, assimilem, creem, dirigim, consolidem, renovem, transmetem, compartim,... mitjançant la idea, ¡això sí, per descomptat!, de fer lo que diem, ja que, a més de menjar i dormir, també hi han altres coses igualment importants, com ara, la d'este escrit... I, és clar, són resultat de la fermesa, la força de la persona i la confiança en si mateix com a persona única, irrepetible.