Hui he raonat amb un home més major que jo i també adult, d'uns 60 anys. M'ha preguntat com m'anava la vida i li he dit que bé, en el bon sentit de la paraula, ja que en sóc el protagonista.
Coincidíem en la importància de tindre algun estímul, algun al·licient i me n'eixien uns quants: des de traduir un llibre sobre vocabulari sexual i eròtic escrit en Estats Units en anglés (i fer-ho al valencià després d'escriure'l), fins a ser escriptor i no viure només de la pensió i continuar aprenent anglés.
Li havia donat la mà amb seguretat però sense oprimir-li-la. No estava pensant en això... És un signe d'assertivitat. Ves per on la teoria passa a la pràctica!
També li he dit que considere molt important estar vinculat amb la societat per mitjà d'alguna activitat social amb la qual poder contribuir, des de la cosa més simple, com ara, col·laborar en campanyes a favor de la dignitat de les persones (per exemple, xiquets amb menjar).
Crec que és positiu donar un 0'7% o un 1% de lo que cobrem, encara que siga poc. Això és senyal de confiança en els altres. I pot paréixer una cosa secundària, però crec, sincerament i clarament, que no ho és. Pot ajudar-nos, fins i tot, a dormir d'una manera més saludable sense haver-nos de fer unes herbetes a mitjan nit. I això, vos assegure que ho he viscut i que és molt pràctic.
Afegint a lo que acabe d'escriure adés, li comentava que un dia, un amic em digué com estava la campanya local a favor de que els menuts pogueren tindre menjar cada dia. Li preguntí si això era cert i qui ho portaria avant: les entitats socials d'eixa naturalesa que s'hagueren registrat com a socials en la població on s'aplicaria. I l'única, en una població d'unes 30.000 ànimes, era Càritas. Poques setmanes després me n'adoní que ja dormia de manera més plàcida i que havia reviscolat anímicament, havia recuperat esperit juvenil. D'aleshores ençà tinc clar que la generositat ens humanitza i que, a més, ens fa més optimistes, objectius i intel·ligents a l'hora de prendre decisions, ja que partim de la confiança, de la seguretat, del sentiment de ser part de la Humanitat. I això, ho trobe positiu.
Aleshores no pensí quins efectes podria tindre a la llarga la donació d'un percentatge com l'1% i un bric de llet cada mes. Però ara tinc ben clar que qualsevol acte de generositat sense esperar res a canvi, llevat d'una millora de la qualitat de vida de tots, acaba tornant-nos favors, tard o d'hora. Això també ho he pogut comprovar. A continuació en teniu un exemple, de favors.
He pogut ajudar a una persona que m'havia ajudat i m'ha eixit sense pensar-m'ho dos voltes i per amor, per mitjà d'una donació important i sense condicions, com qualsevol donació. I quan, després, trobes que aquella persona ha reviscolat en menys de dos mesos, està plena d'esperit de vida... ¡quina alegria guanyes! Estes últimes línies, respecte a un home gran que fou mestre. Curiosament, uns mesos després, jo havia trobat casa..., però ara, pròpia i pagada al 100% amb diners meus. I un dia, quan ja vivia en la casa nova, li diguí que, si passava per la comarca, el convidaria a dormir, de la mateixa manera que ell ho feu en altres temps o amb regals literaris o de llibres d'un preu econòmic i de valor informatiu inimaginable i que, pels meus mitjans i amistats i xarxa social, potser no haguera trobat aleshores. Un amic per a cada u dels dos. Ajuda mútua. I major sentit de l'humor entre els dos i des dels dos, en lloc de parar-nos a llegir sobre com traure'l.
En estos exemples, com en altres, he aprés molt sobre esperit emprenedor. I m'ha fet pensar que la persona emprenedora no renuncia a les possibilitats i que, a més, torna lo que ha aconseguit, encara que ho faça d'altres maneres: amb altruisme. En altres estats, com ara, Estats Units, està valorat que una persona aporte a la societat. No deixa de ser una forma més de sentir-se'n part. I això, ho trobe positiu.
Per això crec que val la pena que u siga protagonista de la seua vida.