Entre anar contra la casta o anar-me'n a la tasca, me'n vaig a la tasca... ¿Per què? Doncs perquè m'agrada. A més, sempre hem anat més lluny i ens ho hem passat millor quan hem tractat de fer camí amb les mans unides, i no amb els punys tancats i poc sentit de l'humor.
¿O és que les mans obertes no estan sinó per a moltes coses i una d'elles... és per a fer coses igualment agradables per a nosaltres i, fins i tot, moure-les amb espontaneïtat durant una conversa o moment en què compartim una miqueta d'humor amb les persones que més estimem en eixos instants?
¿Quants partits polítics tenen voluntat d'incloure en els seus objectius electorals (i en els posteriors) fer una societat més creativa i amb major presència de l'humor en les escoles, els instituts i la universitat com un element més de convivència?
Recordem que l'humor ens humanitza, ens arrima i ens unix. L'altre dia una treballadora d'un ajuntament i jo ens poguérem sentir pròxims mentres resolvíem un problema administratiu i recorde que, espontàniament, li vaig dir: "L'humor agilitza les relacions humanes". I és que el Ministeri d'Hisenda posava uns canals de connexió i de millora que... ¡ja sabien eixos treballadors que eren obsolets i que no funcionaven! Una vegada més, teníem una opció més: "parlar amb llenguatge eròtic" (quan li vaig dir eixa eixida amb eixes paraules, es descollonà). O, en altres termes: humanitzar més el nostre dia a dia.
Acabaré dient que no sols es resolgué el problema, ja que es canalitzà la solució, sinó que ens riguérem i tot. A més, me n'aní amb un bon gust de boca i amb la convicció que hi han persones que estan interessades per un món millor i que no cal fer meravelles elitistes, ni traure més cum laude que el veí, ni pixar més que el del costat per a treballar en eixe sentit. ¡Ah! i restà demostrada, una vegada més, que no cal fer grans sacrificis per a viure millor demà que hui.
A vegades, una miqueta de fluïdesa ens fa més miracles que moltes propagandes electorals juntes en només un quilòmetre quadrat.
Ara, quan u no creu en la vida com una successió de moments en què lo que aconseguim ho qualifiquem com un miracle, és quan es passa a creure-se'n els que li oferixen per Internet o en viu i en directe... ¡Ei!, ¡no compteu amb mi!...
¡Quina sort, no ser l'única persona que també creu en la bondat i la creativitat de l'esser humà!